Pou de Beca

Estiu, foc... Tzatziki : Els entesos diuen que el primer mos ha de ser amarg, obri l’apetència, les ganes, doncs que més amarg ara que Grècia, potser un poc àcid, una ajudeta per tancar els ulls  per què:  que pot haver més amarg que t’envien de casa? A Europa la va segrestar Zeus, a la “Demos cratia” la vol segrestar la Unió Europea, a Grècia diuen que la volen expulsar, a qui se li ocurreix opinar??? si ja ho diuen, ja: de fora vindran i de casa ens trauran… Escalivada : Escalivem a les brases i a les cendres, les brases nostres són d’ametler i d´olivera, dels nostres bancals, les pebreres i les albergínies (al-barinjan) de la vora la mar i els aladrocs i sardines de mar endins però tampoc tan lluny, de fanal, per saber tornar… Sssssh, secret … i tan secret ja que abans anava sempre amb les costelles del perol i l´arrós, ara li l´escatimem a la tallada de l´ós i avui el farcirem de formatge i carabassí per compensar una miqueta… Tornem a casa, no sabem molt bé per què, seg

“Els somnis van canviar el destí dels homes i de les nacions…” Vaja forma de començar unes paraules en record a la mare, no? … dos anys han passat ja i per una vegada, sense tindre molt clar perquè, volem recordar-te en públic, compartint el teu record amb amics i clients que et van conèixer. Als altres, als que no te van conèixer els intentarem explicar per què vas ser tan especial: per als teus fills i la teva família és obvi però, per a la resta, potser no ho és tant... Isabel va néixer l´any 1933, ací darrere, a 100 metres, a l´antiga casa familiar i prompte, molt prompte va tindre que aprendre que és una guerra i que és un presoner, son pare “ L´auelo Sento” va estar un temps a Vila-real en un camp de presoners i a ma mare quan la van portar a vore´l li sagnaven les genives de tan fort que s´apretava als muscles de la meva àvia: quina por que li feia aquell tros d´home, prim, barbut i mal vestit…!!. Una vegada passada la guerra, retornat “L´auelo” al mas “l´auela” Isabel va e