De inèrcia cadascú porta la seva, la nostra ens segueix empentant cap endavant, és veritat que de vegades s’ens pareix desbocar la muntura però hi ha una norma que t’ensenyen quan aprens a muntar i que has de fer fins i tot sense comprendre massa com capta això el teu animal: muscles rectes, cap alt i la mirada sempre fixa allà on vols que et porten, ací la tenim molt interioritzada: tu ten-ho clar i les coses, normalment, acabaran passant. Com aquell que no vol ja tenim mig estiu a la saca, mentre planificàvem l´any ja tenim més prop la cua que el cap, serà que ens fem majors però “redéu!” com corren els mesos, qualsevol dia ja aniran els “vibros” pels camins i els remolques carregats amb la verema, abans, però hauran de passar les festes per tots els pobles: ja va començar la roda per la Montalba, per a nosaltres acabarà la darrera setmana d’agost amb les festes de la Vall d´Alba : van arribant els estiuejants, van voltant pel món amics i companys i nosaltres per ací renyint amb