Com aquell que no vol ja tenim mig estiu a la saca...

De inèrcia cadascú porta la seva, la nostra ens segueix empentant cap endavant, és veritat que de vegades s’ens pareix desbocar la muntura però hi ha una norma que t’ensenyen quan aprens a muntar i que has de fer fins i tot sense comprendre massa com capta això el teu animal: muscles rectes, cap alt i la mirada sempre fixa allà on vols que et porten, ací la tenim molt interioritzada: tu ten-ho clar i les coses, normalment, acabaran passant.

Com aquell que no vol ja tenim mig estiu a la saca, mentre planificàvem l´any ja tenim més prop la cua que el cap, serà que ens fem majors però “redéu!” com corren els mesos, qualsevol dia ja aniran els “vibros” pels camins i els remolques carregats amb la verema, abans, però hauran de passar les festes per tots els pobles: ja va començar la roda per la Montalba, per a nosaltres acabarà la darrera setmana d’agost amb les festes de la Vall d´Alba : van arribant els estiuejants, van voltant pel món amics i companys i nosaltres per ací renyint amb la “seca” amb els graülls i els sagals… La mateixa cançó de tots els anys: ai si hagueren caigut quatre gotes!... i els vells: Ai si l’aixadeta treballare!! Una rascadeta val més que dos bones   regadetes!! entre uns i altres les carabasses eixutes…

Verdes o madures per Sant Jaume figues segures: ja quasi estan ací, de figues flors (Breves que diuen els castellans) poques n´arribem a tastar (“Efímeres” són per a nosaltres) si hi ha poques i arriben a madurar per al cap de setmana: bona nit cresol! Ni una! No patiu, només arriben ens afartarem (de figues i de cucs, pobre de l’animal que entra a la panxa d´un altre…). Seguim amb l’atac de les cucurbitàcies, les tomates en plenitud, els enciams, espinacs, bledes i demés fulles espigades, les albergínies madurant i les pebreres qualsevol dia començaran a pintar, al Pla les bajoques fan el seu agost i les alfàbegues que ens ajuden tan com poden a auixar els mosquits, amb el que tenim jugarem.

I fora?...doncs si fa o no fa…Síria , Irak, el Kurdistan, Líbia, Turquia… no s’aclareixen i a pagar-ho “poca-ropa” els europeus seguim mirant cap a un altre costat (després d’haver intentat aparcar el problema al parking d´Erdogan) i després quan ens esclata la globalització a Nisa, a París o qui sap si demà a Barcelona ens fem creus i vinga a dols i llacets, vols dir que tots els que cauen cada dia (ofegats o bombardejats) no es troben igual de perduts i es senten injustament perseguits com els que miraven els focs d’artifici o es feien una cervesa a la Bataclán?? Vols dir que el fill d´Alepo no era tan estimat com el fill de les franceses o l’alemanya als que els ha tocat? Geopolítica, Otan, Gas, Petroli, Israel, Golan, Coltán si m´apures… no hi ha res gratuït i alguna factura també haurem de pagar nosaltres. La inèrcia continua, les lleis de la termodinàmica segueixen vigents, també l’acció –reacció i com es queixava fa un temps no sé quin bisbe: La relativitat: potser no és tan estrany el que ens passa per ací o potser és més greu el que sentim dir de per allà…nosaltres a “lo” nostre: a treballar pel nostre territori , a intentar seguir fent les coses bé i el temps posarà cada cosa al seu lloc o, com diu el que seguirà manant: o no…

Pd: Per cert: senyors polítics: no ens MATeu les comarques, deixeu-nos respirar, deixeu-nos seguir vivint als nostres pobles i masos, deixeu-nos explorar que podria ser el nostre territori amb una mica de tranquil·litat i sense tant de ferro, coure i electricitat per dalt dels nostres caps, una mica de seny...