Ocosingo, Altamirano, mandonguilles d´abadejo, Oventic i les tortilles de panís.
És cert que el món és molt regran, i és cert que el planeta Terra és molt rexicotet, aquestos darrers dies ho hem comprovat amb les fotos d´Iban “El Mamtik” i amb les explicacions de Germán, l’astrònom. És inqüestionable que les dones maies (tzotzils, tzeltals o tojolabals) són les més valentes que he conegut mai (junt amb les cubanes, per suposat). Però també ací, als nostres pobles , van ser elles les que més van empentar, des de casa la majoria, per traure endavant varies generacions castigades sense treva amb guerra, fam i vergonya i que els canvis que van anar assolint durant les últimes tres o quatre dècades del segle passat van transformar la seva ment (com si fore un acordió) en unes esponges que absorbien patiment i soltaven estima. Mai reconeixerem prou, els fills d´aquestes dones, el que van fer per nosaltres. També amb les fotos i les històries d´Iban ho hem recordat i amb el treball de certa artista de les Useres de cognom Porcar i amb l´artista protagonista d