La milpa somriu, venen els “compas”...

Encara que el panís no ho sap, els nostres pobles estan deprimits, sobretot social i culturalment parlant, ací no tenim tertúlies literàries (alguna, d’any en any, per no mentir) no tenim llibreries vives ni cafès com aquell de La Colmena i estaria bé preguntar-se per què: la gent no llig? Les exposicions d´art o de manifestacions culturals brillen per la seva absència, no interessen?. Els espais amb aquestes vocacions han anat desapareixent o simplement no han arribat a néixer, hi ha pocs suïcides per aquestes terres.

El nostre és un cas especial, especial perquè no necessita la rendibilitat econòmica en aquest àmbit i per això probablement seguim fent, tampoc no necessitem “petar-lo”, estem acostumats a ser els 4 gats i això és perquè la nostra necessitat és un altra: necessitem sentir-nos vius, saber-nos inquiets, no claudicar a la indiferència o al descrèdit perquè en el fons ens sabem forts, tenim raons per seguir alçant la veu, i a més a més no tenim un altra eixida, volem un territori crític, volem poder-nos qüestionar les coses i seguim tossudament creient en la comunitat. Els nostres masos, els nostres pobles van camí de convertir-se en parcs temàtics del “meninfot”.

Últimament hi ha actituds dissonants i no podem més que alegrar-nos de saber-nos partícips i impulsors. Ací teniu una altra oportunitat: Iban EK ve a presentar-nos la seva exposició fotogràfica (les seves) 4 temàtiques: Dones, Treballs comunitaris, Conflicte Zapatista i Paisatges Sagrats, estarà ací, amb nosaltres per compartir emocions i fer-nos veure que el món va molt més enllà del Mas de Montino o la Bassa de la Teuleria, per replantejar-nos com de relacionats estan els fets que ocorreixen allà al sudest Mexicà amb el que passa fins i tot a aquesta endormiscada comarca nostra.

El dit, torneu a estar convidats, el ja dit : per ací estarem, malgrat tot...