Estiu, foc,... encetem el nou menú d'estiu

Estiu, foc...

Tzatziki: Els entesos diuen que el primer mos ha de ser amarg, obri l’apetència, les ganes, doncs que més amarg ara que Grècia, potser un poc àcid, una ajudeta per tancar els ulls  per què:  que pot haver més amarg que t’envien de casa? A Europa la va segrestar Zeus, a la “Demos cratia” la vol segrestar la Unió Europea, a Grècia diuen que la volen expulsar, a qui se li ocurreix opinar??? si ja ho diuen, ja: de fora vindran i de casa ens trauran…

Escalivada: Escalivem a les brases i a les cendres, les brases nostres són d’ametler i d´olivera, dels nostres bancals, les pebreres i les albergínies (al-barinjan) de la vora la mar i els aladrocs i sardines de mar endins però tampoc tan lluny, de fanal, per saber tornar…

Sssssh, secret… i tan secret ja que abans anava sempre amb les costelles del perol i l´arrós, ara li l´escatimem a la tallada de l´ós i avui el farcirem de formatge i carabassí per compensar una miqueta…

Tornem a casa, no sabem molt bé per què, segur que hi ha llocs millors, però que hem de fer si la sentim tan endins, com obviar-la quan ens crida , tan silentment, que ens resonen els lleus i l’estómac, tampoc no sabem com va arribar ací el Xalacandrí, no tenim clar el seu orige, la diferència amb el nostre conill amb caragols: la bajoca (o “ferraura”) i el bajocó (o garrofó) i un puntet menys de tomata, que llàstima, en “lo” apunt que està…

Per rematar escabetxos o confits, grasseta si, però no tan calenta, el conill de l´escabetx de l´Aragó, amb pocs àcids, la galta catalana, més afrancesada, més confitada i la guatlla, pobreta, ara a totes les festes, com la gent d´ací, una miqueta més agra…

Sempre es podrà un eixir de la carn, no serà fácil però intentarem ajudar, els italians (uns altres europeus, que no juguen…) ens van ensenyar a fer la pasta i nosaltres la farcirem del que tinguem per casa i de peix? Doncs ja veurem, a veure com van les vedes i els preus…

De postre només una cosa clara, dolcet o acidet, golut/da o senyut/da, pregunte, pregunte, que preguntant s´arriba a Roma o a Atenes o … a Méxic, però cònter, que quan tinguem les respostes clares sap que faran, no?