Al sambori de
xicotets li deiem la “tella”, és eixe joc on vas avançant de numeret cada
vegada que encertes amb la “tella” (o pedra) al número que et toca i
aconsegueixes arreplegar-la sense tocar cap línea de les pintades al terra tornant al punt de l´eixida, és fàcil, sí, però
has de tindre punteria, controlar la teva
força i després ser prou hàbil com per a combinar les passes o salts adaptant-te a la geometria que et vas
trobant, ah! al final del
tot està el 10 o el “Cel” depèn de quant i en
que cregues… Al sambori per América llatina li diuen Rayuela i aquesta setmana Eva, la nostra carnissera me l´ha feta recordar, la novel·la dic: Com tots
els llibres comença pel principi, amb una
pregunta: si trobaria o no la Maga, que resumeix l'anhel d'Horacio. La resta de
la novel·la intenta respondre a aquesta pregunta, mirant de superar el fracàs
permanent. La Maga i Horacio en els primers encontres no quedaven, passejaven
per París en el convenciment que s'acabarien per veure. Aquest atzar és el que
sembla traspuar a tota l'estructura on certs capítols (titllats per l'autor de
prescindibles) semblen no tenir cap relació amb els altres, aquest és el
punt del llibre, la tecla que toca: no és precís llegir-lo per ordre, pots
seguir un ordre que et marca l´autor
(botant i saltant-te capítols, com al sambori o seguint l´ordre que tu tries com
en la vida. Quasi tots ens perdem quan no hem de seguir una línea recta i ben marcada, ens perdem o creiem perdre’ns, no tenim les
referències ni estem fent el camí del que anava davant, dóna vertigen i això és el que li passa a la
gent que envolta Oliveira (el
protagoniste), també a ell de vegades, no deixa mai de qüestionar-se si aquest, el “No camí”
(que també podria ser la Utopia)és el camí o si
li convendria com a la resta dels mortals posar-se les ulleres de matxo i tirar
endavant, sense veure, sense escoltar, sense parlar. Hi ha moltes metàfores en
el llibre i una altra de més evident encara en el joc: Es pot arribar al 10, al Cel, però has de combinar
destresa, sort i equilibri, has d’encertar el tir primer i
després has d’assolir l’objectiu adaptant-te al que et vas trobant. Ara fa 10 anys que
vam tirar la tella, l´hem arreplegada, sabrem tornar a casa?
A l'apartat La nostra cuina ja teniu el nou Menú Tardor II ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada