Menú d'hivern II
L´oli ja està a punt, lluent i
voluptuós s’ens ofereix : la Grossal,
la Farga, el Cuquello o la Morruda, la
Sevillenca (Serrana ens diran al
Palància) la Llometa, la del Reguer o la Canetera i les que venen del sud, dels nostres germans valencians o
alacantins: L´Alfafarenca, la Blanqueta o la Villalonga, gràcies a la natura per tanta diversitat, gràcies als
nostres companys per conservar-les, verges, extres…
Com a punt està també el nostre Menú d'hivern II...
L´hivern ja ens ha atrapat,
les gelades i les rosades , ací al nostre barranc només amb calentor es suporten,
les crivasses apareixen, el nas es gela, les mans es pelen, la pell i l'ànima
es curteixen. Una sopeta ens anirà bé per començar. De calent: Kimpira
Morellana, per què no?
Les carxofes necessiten el
fred per oferir-nos la seva tendresa i amb el mateix fred acaba de madurar la Tuber Melanosporum, tòfona negra del
Maestrat, d´Ares. Tot Castelló en un plat: la pataca de Vistabella, la carxofa
de les Crevades(Lles Useres), els ous de Pina i la tòfona d´Ares, posar-li mar
ja seria excessiu, no?
Ací ve la mar. Sepieta o sepionet,
de la maror dependrà, si tenim traça, lligarà molt bé amb els fesols del Ganxet, siguen catalans o de
Culla, que també en tenim, i el safrà? Doncs pot ser del Jiloca (Terol) o del
Mas d’en Coll, un fruit de la Corona d´Aragó, un testimoni del que algun dia va
Ser.
Amb la saca de la berena anem
a buscar el plat fort, un poquet d´embotit dels Ibarsos amb uns espinacs de
Benicarló i uns allets torrats. Bó, no??
Impressionant!!!
ResponEliminaEs necessari agafar reserva? Fins quan estarà aquest menú?
ResponEliminaGracies!