Menú d'hivern II

L´oli ja està a punt, lluent i voluptuós s’ens ofereix : la Grossal, la Farga, el Cuquello o la Morruda, la Sevillenca (Serrana ens diran al Palància) la Llometa, la del Reguer o la Canetera i les que venen del sud, dels nostres germans valencians o alacantins: L´Alfafarenca, la Blanqueta o la Villalonga, gràcies a la natura per tanta diversitat, gràcies als nostres companys per conservar-les, verges, extres…

Com a punt està també el nostre Menú d'hivern II...

L´hivern ja ens ha atrapat, les gelades i les rosades , ací al nostre barranc només amb calentor es suporten, les crivasses apareixen, el nas es gela, les mans es pelen, la pell i l'ànima es curteixen. Una sopeta ens anirà bé per començar. De calent: Kimpira Morellana, per què no?
Les carxofes necessiten el fred per oferir-nos la seva tendresa i amb el mateix fred acaba de madurar la Tuber Melanosporum, tòfona negra del Maestrat, d´Ares. Tot Castelló en un plat: la pataca de Vistabella, la carxofa de les Crevades(Lles Useres), els ous de Pina i la tòfona d´Ares, posar-li mar ja seria excessiu, no?
Ací ve la mar. Sepieta o sepionet, de la maror dependrà, si tenim traça, lligarà molt bé amb els fesols del Ganxet, siguen catalans o de Culla, que també en tenim, i el safrà? Doncs pot ser del Jiloca (Terol) o del Mas d’en Coll, un fruit de la Corona d´Aragó, un testimoni del que algun dia va Ser.
Amb la saca de la berena anem a buscar el plat fort, un poquet d´embotit dels Ibarsos amb uns espinacs de Benicarló i uns allets torrats. Bó, no??


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tot açò és el que hem tramat aquestos mesos de silenci...