Tardor, avellanes i indiferència...

   Seguim cremant els dies del 2015, més o menys segueix tot igual, al restaurant, per sort (i treball) de feina no ens en falta, el jovent segueix amunt, la casa i el mas no s´ acaba mai de fer i els cicles segueixen els seus camins, tots, els ”impepinables”: la lluna creixent, la tardor avançant, l´ any acabant-se, l´ esquena ajupint-se i les canes colonitzant i els imposats dominants: el curs normalitzant-se, la feina a tabalades, les campanyes electorals omnipresents  i les preocupacions mediàtiques intermitents: els refugiats ja no són tanta notícia, Turquia ho solucionarà tot, es quedaran allí a canvi de vista grossa, pobres Kurds i pobres Armenis, ací no podem fer res, hem d'esperar, ens diuen des de l´ajuntament, no tinguem pressa, aguantem amb la panxa plena i la manta al coll (amb l´ acepció que vullguem). Vergonya, desesperança, impotència, frustració i ràbia. Cadascú sabrà,... com dien Def con Dos “Solo los imbéciles tienen la conciencia tranquila”
   Parlem del que podem tocar, de les fulles que cauen, de l´airet que ens comença a gelar les mans i de les “moquites” que van penjant, nosaltres ja tenim el pinyol a punt, la caldera neta, en quinze dies com a molt, no hi ha terme mig.     D´ ametlla ja en queda poca per ahí, fins i tot darrere de casa han vingut a collir-ne: un ametller (dos poals tindrie com a molt) ha sigut visitat, m´he quedat molt despagat, darrere de casa, s´ha de vindre a peu i l´han collit… només espere que el que ho hage fet li fere més falta que a mi… El vi ja està als tonells (o als inoxidables que la gent s´ha modernitzat molt, les nous collides
(Per sant Bartomeu sacsetja el teu anoer i el meu), les garrofes esperen (elles sempre són les últimes, pobres) algun dia les entendrem i les estimarem en la seva mida!. No hi ha cap altre arbre, a la nostra terra més agraït, poca feina, zero tractaments i ell ahí complidor, any darrere any. La Figuera també, però, la maleïda mosca… Les Magranes van esclatant, és moment de portar-les cap a casa i els codonys que no estiguen massa cucats, els palosantos, les pomes i, al que li'n queden, les serves. Recorde que abans , quan anàvem a l´ametlla a algun ribàs, sempre hi havia una cervera, ara, que poquetes en queden. Tardor,  època de recollir i guardar, qui sap com serà l´hivern??? De bolets poca cosa, algun rovelló eixirà per ací baix ara, i algun pebràs i cogoma, poca cosa però per fer alguna menjadeta… Per Cantavella (Cantavieja) i Vilafranca poca cosa quede, alguna Babosa (llanega) i Potes de perdiu, baixant, una miqueta més avall, el motiu de sentar-me a l´ordinador: com és possible que a 4 euros que es venen les avellanes, no hi hague cap empresa ni cap persona que visque d´elles a Benassal??? No sé a Benafigos però ho dubte, des de la diputació (crec) s´ha impulsat “El mes de l´Avellana” però perdoneu-me: encara no han entès res!!!  El mes de l´avellana consisteix en visites guiades als avellaners, menús als restaurants i venda a les carnisseries de productes amb avellana, també una exposició i una obra de la Rabera Ecléctica (segur que serà el millor!!) o sigue: tot per al poble, però sense el poble!! No s'els acudirà fer una xerrada sobre com treballen l´avellana en algun lloc on siga rendible (Reus per exemple) sobre la transformació i comercialització, sobre l´avellana ecològica i el seu paisatge!!! Parlant esta setmana  amb la persona que més en toca de la comarca em deia que no hi havia cap jove que visquera d´ ella! A 4 euros el kilo! Jo no culpe als mercats, tinc molt clar que sempre serà molt més fàcil viure amb grans latifundis i grans monocultius però també sé el que és la comoditat i l´ alienació a la que estem sotmesos els joves de les nostres comarques, tots estem més tranquils en qualsevol fàbrica cobrant 1000 euros al mes i no tindre que cavilar en res, això si, després ens podem posar les camisetes que vullguem. També veig que des de les institucions la perspectiva és totalment “déspota”, ara els faltava l´aeroport, ja està tot fiat al turisme i als que vinguen de fora, autonomia, sobirania, identitat, parlen, parlen i no diuen res, em fa una gràcia: 135 identidades, una sola provincia, la veritat? : Ridícul. I el que és pitjor: pixen, ens diuen que plou i nosaltres que fem? traure els paraigües (en calaveres dibuixades, aixó si…)

   El que diem. Que nosaltres seguim, amb nous projectes, amb les dents apretades i el puny tancat, que ara, per als temps que venen l´ única tebiesa que ens interessa és la de l´ aigua que si no: vaja crivasses!!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tot açò és el que hem tramat aquestos mesos de silenci...

Menús empresa i altres celebracions Novembre - Desembre 2017

NOU HORARI DEL RESTAURANT