A la tardor tornem, com les carabasses...


Ruperta la de Txema, (la cosina de la Bruja Averia) s´ha fumat un porro i no deixa de vacil·lar a les seves veïnes, que si jo sóc molt dolceta, que si tinc més sabor que el gàrum, que si els betacarotens, que si la meva pell tersa i suau... està que se´n ix, igual tenies raó Txema, pareix que està prou bona la cucurbitàcia aquesta. Les albergínies totes escarotades comentaven la jugada, les pebreres sofocades, les tomates aguantaven com podien, els enciams verds d´enveja i els daikons coents de ràbia que li tenen, total que tenim la cuina feta un mercat, jo els he dit que fagen el que vullguen però que avui dijous s´han acabat les vacances i ací s´ha acabat la jugarota, a treballar tot el món que tenim molta feina. És el que té conèixer a tota la gent que t´entra a casa, cadascú porta els seus romanços i, vulgues o no, t´acabes implicant però clar, com s´ha de fer si no?. Si foren ximples objectes que vénen de no saps on i van amb no saps qui doncs et donaria igual però com no és així, et donen molt, t´omplin però el que ens fan rabiar de vegades no té nom! Cadascun d´ells té la seva història, més fàcil, més complicada, de tot hi ha i clar no és prou que estiguin ells presentables no, és que damunt tenen que lligar amb els altres, han de fer equip, com nosaltres , cal que fagen Plat!. Nosaltres ara l´equip el tenim molt conjuntat, anem a totes, hem carregat les bateries i anem a aprofitar el bon vent que ens empenta, ens encantaria seguir compartint aquest somni amb vosaltres ja que si no, res té sentit, vinga, quan vulgueu: aneu passant!!

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tot açò és el que hem tramat aquestos mesos de silenci...

Menús empresa i altres celebracions Novembre - Desembre 2017

NOU HORARI DEL RESTAURANT