Desconnectar o connectar-se?

Desconnectar: de les rutines del dia a dia, de les converses d’ascensor; de les relacions d’"a vore si quedem un dia" (quan saps que mai no us cridareu, ni quedareu); de les "amistats" del Facebook; de la vida que somies que faràs si et tocara la loteria; dels numerets amb qui convius als embussos; de no poder de deixar de mirar el mòbil cada vegada que entra un altre missatge al whatsapp —que no diu res; del menjar perquè toca; de les mateixes cançonetes en diferent ordre de les radiofórmules; de passar pel costat de la gent sense mirar-li la cara (per si de cas)... De viure... Viure?, per inèrcia.

Connectem-nos: A gitar-nos en un llit per a descansar-hi i gaudir del plaer de despertar-se un altre matí; a compartir amb els ocells l’alegria d’estar vius; a mirar al cel a la nit i meravellar-nos de nou que totes eixes llumenetes estiguen allà dalt i no caiguen! Al somriure d’aqueixa dona-home-qui vulgues amb qui et creues pel camí i et diu Bon dia!; a jugar amb les pedres de la rambla amb els nostres fills; a buscar cullerots i imaginar-nos com serem nosaltres quan perguem la cua i ens isquen les cames; a entendre que als peus tenim arrels i aquestes poden caminar. Al sabor d’un nispro collit a l’arbre i l’olor d’una tomatera... A tantes coses!

Retrobem aquella tendra costera de la mà del nostre company. Tornem-nos a connectar als somnis d’aquells qui van escriure aquells anhels que, avui, en girar fulles ens fan tremolar. Tornem a connectar amb el mos; amb el cruixir de la poma; la dolçor de l’albercoc i la carn de la pebrera... Mosseguem conscientment la vida, deixem que la veritat torne a poc a poc al nostre cos, obrim-li, connectem-nos a ella, connectem-nos-hi!