Orígens...

Anem baixant el centre de gravetat, ens anem apropant cada dia més a la terra, a les arrels a l’essència de les coses, els companys indis diuen que no creixent molt perquè no es volen separar massa del terra d´on un dia van brollar, nosaltres, pobres occidentals antropocentristes  volem des del principi pujar cap a amunt, volem tocar el cel, potser el que ens passa és que volem fugir, estar allà dalt per, des d´allí, controlar la situació i decidir quan i en quines circumstàncies ser a ras de terra, ens sentim vulnerables aquí baix, massa terrenals, finits en la nostra forma i això no sempre ho sabem suportar. Ahí fora estan els rossinyols en plena efervescència hormonal, també els grills i fins i tot les granotes en tot el gelades que semblen. No anem a dir que aquesta gent amb els mussols,  els gossos i fins i tot les raboses siguin més reals que qualsevol aplicació, serie o partit de futbol, el que si que són és una constant, una àncora on agarrar-se, una realitat fiable i d´eixa formem i volem formar part. També els nostres estimats indis diuen que hi ha que aprendre a ser en cada moment el que pertoca per desenvolupar-se i sobreviure: de vegades espasa, altres pedra i quasi sempre aigua, ahí estem, en la constant adaptació, en la búsqueda de camins, cada cop més subtils, més discrets, més fondos, més silents, no estem fets per als escenaris ni per als focus, mai serem brillants però ara, aquesta nit, en aquests temps en els que se’ns desfilagarxen les banderes tornem a agafar terra entre les mans, tornem a dir: som i serem i ací estem per al que face falta, recordant tots els éssers estimats que se’ns han anat esmunyint, donant ànims als que van fent el darrer viatge, sort amics, us estimem, que la terra us sigui lleu, és la mateixa terra que a nosaltres ens dona la vida, la mateixa vida que vosaltres sou o heu sigut. Gràcies, bon camí.