SAMBORI...




Al sambori de xicotets li deiem la “tella”, és eixe joc on vas avançant de numeret cada vegada que encertes amb la “tella” (o pedra) al número que et toca i aconsegueixes arreplegar-la sense tocar cap línea de les pintades al terra tornant al punt de l´eixida, és fàcil, sí, però has de tindre punteria, controlar la teva força i després ser prou hàbil com per a combinar les passes o salts adaptant-te a la geometria que et vas trobant, ah! al final del tot està el 10 o el “Cel” depèn de quant i en que cregues… Al sambori per América llatina li diuen Rayuela i aquesta setmana Eva, la nostra carnissera me l´ha feta recordar, la novel·la dic: Com tots els llibres comença pel principi, amb una pregunta: si trobaria o no la Maga, que resumeix l'anhel d'Horacio. La resta de la novel·la intenta respondre a aquesta pregunta, mirant de superar el fracàs permanent. La Maga i Horacio en els primers encontres no quedaven, passejaven per París en el convenciment que s'acabarien per veure. Aquest atzar és el que sembla traspuar a tota l'estructura on certs capítols (titllats per l'autor de prescindibles) semblen no tenir cap relació amb els altres, aquest és el punt del llibre, la tecla que toca: no és precís llegir-lo per ordre, pots seguir un ordre que et marca l´autor (botant i saltant-te capítols, com al sambori o seguint l´ordre que tu tries com en la vida. Quasi tots ens perdem quan no hem de seguir una línea recta i ben marcada, ens perdem o creiem perdre’ns, no tenim les referències ni estem fent el camí del que anava davant, dóna vertigen i això és el que li passa a la gent que envolta Oliveira (el protagoniste), també a ell de vegades, no deixa mai de qüestionar-se si aquest, el “No camí” (que també podria ser la Utopia)és el camí o si li convendria com a la resta dels mortals posar-se les ulleres de matxo i tirar endavant, sense veure, sense escoltar, sense parlar. Hi ha moltes metàfores en el llibre i una altra de més evident encara en el joc:  Es pot arribar al 10, al Cel, però has de combinar destresa, sort i equilibri, has d’encertar el tir primer i després has d’assolir l’objectiu adaptant-te al que et vas trobant. Ara fa 10 anys que vam tirar la tella, l´hem arreplegada, sabrem tornar a casa?

A l'apartat La nostra cuina ja teniu el nou Menú Tardor II ...

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

NOU HORARI DEL RESTAURANT

Tot açò és el que hem tramat aquestos mesos de silenci...

Menús empresa i altres celebracions Novembre - Desembre 2017