PLOU...




Plou. Tardor. Està clar que la nostra terra és més de ploure ara que la primavera, les pluges mil que repetíem com una tonadeta quan érem infants ja són només ahí:  a les cançons i als records. Segueixen plovent bombes a Alepo, per a aquella gent és el final, per a nosaltres, ací, eixe remor, una altra novel·la, dramàtica , més tràgica que la de Borges però ja una constant que acceptem que ens acompanyarà tota la nostra existència. Som incapaços de acudir a tots aquells llocs on pensem que hauríem d´estar, així que ens quedem quiets i esperem. Esperem que ens arriben les idees genials, esperem que ens vegen, esperem que ens escolten, esperem que algú ens vullga, esperem que ens ho donen fet o almenys que ens ensenyen a fer-ho, el que no acabem de comprendre és que si ens ho fan o ens ensenyen ja no és el que nosaltres seriem capaços de fer sinó el que són capaços de fer les persones que ens ensenyen, total, tanta paraula per dir que plou, a més a més per a què parlar tant si plou i no se m´ha de sentir??  
Arriba la tardor i amb ella una mica de calma, no per als tords que fugen del fred i es troben el plom, tampoc per a les perdius ara que tenien la “recua” criada i pensaven descansar, ni per als conills que es van fent desconfiats, les raboses ja no ho poden ser-ho  més però la fam les empenta cap a fora i ací fora ,pobres d´elles,  els esperen unes colles de gent i gossos que fan por. Jo no he estat mai contra la caça, sóc d´un món on sempre hem conviscut amb els tirs, amb les despertades abruptes a la matinada, on ens hem acostumat a no passejar  a certes hores, on sabem pelar tords, perdius i conills, és una cultura de sempre. Mon pare sempre conta que hi havia un temps que si volies desdejunar carn havies d´anar a buscar nius, on havies d´aprendre a posar llaços i lloses però d´allò a açò hi ha un bon trenc, s´han perdut moltes coses pel camí, a molts pareix que encara els queda eixe instint , jo, el que no puc entendre és com després es poden tirar tants animals al fem, el que no m´entra al cap és com es pot obviar que ací, on viu la caça també viu gent, molts d´ells caçadors també, però molts altres, picats pel qüestionament i per la racionalitat volem conviure sense tindre que renyir cada any amb inconscients que van armats pels camins buscant aquella perdiu que va volar darrere de ma casa o els “turcassos” que venen a dormir als pins d´enfront, respecte si però per totes parts, ja estic una mica fart de les baines dels cartutxos amuntonades, de les colles de gossos que si no troben conills acacen gats, de trobar-me esquelets de gossos baix de qualsevol ribàs. Com dia abans: plou, alguns maleiran perquè demà no podran tirar, altres estarem contents perquè demà de matí no ens despertarà un tir, potser ens despertarà un abellerol, o la tórtora al fil de davant de casa, haurem de conviure però haurem de aprendre a fer-ho tots, la tolerància caldrà que sigue recíproca i el respecte mutu, jo no crec que moleste a ningú pel fet de no caçar, és possible que alguns caçadors em puguen molestar a mi???

Jas! Va i ix el sol i ja no plou, ens hem despertat amb el clapir dels gossos al tossal, amb el sarabastall dels remolcs pel camí a tota castanya (que me pillen el lloc!!) i amb els tirs repetits i rebotats de cada dia de caça, en fi, és la nostra casa, haurem de seguir aprenent a conviure…

Pd. Txema (quan els polítics parlen de la “desestacionalització del producte” no parlen de tu!!! Parlen del que vam vore Vanesa Bustos i jo a Alcossebre dilluns, está buit!! Amb un oratge perfecte, una platja meravellosa i un producte gastrònomic molt avellidor, alguna cosa no estem fent bé! Per cert gràcies a la gent del CDT Castelló per contar amb nosaltres i totes les facilitats i gràcies també a la gent del “Mirador” d´Alcossebre per l´acollida i col.laboració, seguim plantant llavors! El que dia: Ostres que tomates té La Sènia del tio Lluis a finals d´octubre!! Gràcies, la veritat és que cada dia millor producte, enhorabona!!


I tornem, “Tiene que llover” o com diria el nobel: A hard rain´s a gonna fall…a vore si és de veres!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tot açò és el que hem tramat aquestos mesos de silenci...

Taller de cuina saludable amb Vanesa Bustos