EL PÀ I LA MAMMA... Crònica de Terra Madre 2016



Acabem d´arribar d´Italia, Torino per ser precisos, Terra Madre per ser exactes…jo sempre he pensat que als racistes i xenòfobs el que els curaria seria eixir alguna vegada de casa, però eixir eixir , sense portar la cartera plena, doncs des de fa uns anys, sis exactament, crec que qualsevol productor, elaborador d´ aliments o cuiner hauria d´ estar alguna vegada en eixe riu (Fiume que diuen ells) que és Terra Madre. És una trobada, LA TROBADA, en majúscules d´SLOW FOOD: 700 delegats de 143 estats, més de 10000 participants a les conferències, els fórums i a les exposicions, un esforç molt gran per part dels organitzadors i els / les voluntàries, ni una mala cara, ni un mal gest. És d’agrair també l´ esforç dels patrocinadors, són importants, sense ells probablement el treball que fem cadascú a les nostres cases, pels nostres territoris i productes seria possible però no trobar-nos ací, així. Una ciutat, Torino, impressionant pels seus monuments, la seva organització i la vida als seus carrers, és molt bona mescla: caràcter llatí, praxis centre europea. Menció a part mereix la seva gestió de residus, açó no és Nàpols, ni Sicília… ni la Vall d´Alba. A Torino hi ha diners, i tant que hi ha,la factoria dels Masserati, la Fiat, la Jeep, el Piemonte, una terra de recursos ben gestionats en el que al turisme es refereix, turisme cultural i gastronòmic, senyor Colomer, podem enviar una delegació per favor? Si en falta un jo aniré, vull dir si, hi ha calés però no els gasten en 25 bous (si no és per menjar-se’ls assegurant-se primer que hagen viscut bé) no els gasten en agressives campanyes publicitàries, el marketing a ells no els costa diners, són marketing en la seva forma de funcionar i qui va és perquè té ganes, com a Cabanes, i valora i no li dol a ú allò que pensa que és just, s’estimen la seva terra i la seva gent, s’estimen molt a ells mateix, només cal donar una volteta al vespre per la ciutat: ni un pel fora de lloc, ni una arruga a la roba, diguem exagerat però fins i tot la gent que demanava pels carrers anava pentinada…la família i el territori, la mamma i el pà, la nonna i la pasta, dubtes? Demana una copeta de vi, la més barateta, un culet de promoció 3 euros, la normal 5, la última, per acomiadar-nos a l’aeroport 7 , jas! i el vi i tant!, de la terra. Molt a aprendre: transport públic, neteja, parcs, patrimoni cuidat, de cubata no en vaig olorar ni un... en quant a fauna, a part dels pimpollos del italians amb el mocadoret a la butxaca,  molt d’esquirol (que ací els faríem escabetxats) molt de gos, repentinat també , el que no vam vore en 5 dies va ser un gat, estaran prohibits per la dificultat d’espolsar-se els pels que deixen??? a estudiar.

Com diem : Terra Madre, la celebració de la diversitat en la forma i la unitat en el sentir:
Voler bene alla terra. Gent de més de 150 països, totes les religions possibles i totes les llengües, en això també els espanyols (quasi de la nació que vullgues) ens donem a conèixer, nosaltres, la majoria , com el nostre president, en això encara no som europeus, els joves el cert és que van una mica millor, a veure si ens posem les piles… 300 Baluarts d´Slow Food (aliments que testimonien una forma de ser i estar al món) i 1000 comunitats de l´aliment (grups de persones que produeixen, transformen i distribueixen aliments sostenibles i de qualitat i mantenint un fort vincle amb el seu territori) i moltes ganes de compartir experiències, problemàtiques i solucions, en el nostre cas intentar refer la xarxa estatal dels km0 ( de la que només queda forta i activa la part catalana)  i explorar l´Aliança de Cuiners , un projecte global de cuiners/es compromesos amb la seva terra i amb la sostenibilitat del planeta, podem dir que estem satisfets, també hem de dir que tenim molta feina . També resulta paradoxal que tinguem que anar fins a Torino per trobar-nos els diferents “conviviums”  (associacions locals d´SLOW FOOD) i conèixer els productors que no tenim tant a mà, és cert que l´ambient general ajuda molt a que les actituds siguen tan obertes i positives així que: bendita paradoxa!... Per acabar d´arrodonir les emocions, l´organització ens va preparar una sorpresa: vam marxar tots junts en una manifestació lúdica i festiva pels carrers de la ciutat per fer-li veure al món com d’orgullosos estem dels nostres orígens, les nostres singularitats i la força de sentir-nos un cos, un riu, magnífic com el PO, vigorós i exultant de vegades, més silent i quiet en altres, un riu com tots,  constantment canviant, com el nostre moviment, un moviment que reclama el dret a ser diferents, a mantindre la biodiversitat però no tan sols per romanticisme, que també, si no per poder assegurar-nos un futur, un lloc on seguir vivint, volem seguir tenint les llavors, els camps, la sapiència dels nostres majors per afegir-la a la que ens ha pertocat per la nostra època i fer així més fortes les nostres arrels, més resistents, abans vam resistir a Monsanto i a la Bayer, ara ens tocarà resistir-les a les dues juntes, algunes de les pancartes que portàvem dien : “Ells són gegants, nosaltres mil.lions”. Una altra de bona : “ Vota amb la teva forquilla”!!
Conferències de tot: Cuiners que es troben amb els productors (Altin Prenga, Olivier Reolinger, Michel Brass) La revolució del horts (amb Alice Waters i altres activistes), els conflictes, la terra i la migració , les alternatives al capitalisme, les agromafies, les capacitats enverinadores o sanadores dels aliments…  Fórums de tot el que tinga que veure amb l´aliment: Dones i el seu paper en la producció, Cuiners per l´aliança, Productors agroecològics que volen alimentar el món (i diuen que es sobren) Pescadors d´arreu del món en les mateixes problemàtiques, tècnics que busquen la forma de superar els entrebancs burocràtics, joves d´arreu del món mostrant el seu compromís per enfortir la xarxa “Youth”…en fi, si hi ha cap “pèro” és la incapacitat per a acudir a tot el que voldries, si a més a més resulta que les activitats estan escampades per la ciutat i els italians no entren mai a casa (tot el dia al carrer, vinga a passejar, menjar gelats ( i quins gelats!!!!) i beure vi ocupant els carrers , vinga música per tots els cantons, el que deia: impossible arribar a tot. Si a l´escrit li sumem una Enoteca amb els millors vins d´Italia a un Palau Reial, una escampada de Food Trucks i un Salone del Gusto amb més de 300 expositors amb una mitjana de 10/12 productes (molts de l´arca del gust) i multitud d’exposicions dels més variats temes i procedències (Less meal but better, slow fish, biodiversitat a Uganda, La carmanyola (baraccina) a les indústries i la instauració de la Mensa (cantina amb menjar col.lectiu)…uffff!!!... inabarcable, etern però imprescindible.
Gràcies Slow Food, reinventant-nos, per “l´austera anarchia” , pel dret al plaer, amb un somriure. Per a tots tot, un dia deixarem darrere la nostra educació en la culpa,  en la penitència, en la resignació, deixarem darrere la competitivitat, els egos bloquejadors i la dictadura de la forta apariència reflexe del patriarcat i herència de la nostra condició de depredadors. 
Tenim benzina per un parell d´anys més i més idees per a gastar-la que temps , així que endavant !  Per cada racó de la terra :  Bo, net i just, visca la terra!.
 I ací un breu resum en imatges: 














Comentaris

  1. M'ha encantat el teu article Nico. Un fort abraç!

    ResponElimina
  2. Hola!! Me ha encantado leeros! Coincido en que ha sido una experiencia increible y un chute de energía. Fue un placer conocer a mis amigos Pau y Dídac, espero volver a veros pronto en algún lugar :) Un beso enorme a los 4! Lucía

    ResponElimina
  3. Hola!! Me ha encantado leeros! Coincido en que ha sido una experiencia increible y un chute de energía. Fue un placer conocer a mis amigos Pau y Dídac, espero volver a veros pronto en algún lugar :) Un beso enorme a los 4! Lucía

    ResponElimina
  4. Gracias Lucia, mañana mismo se lo doy de tu parte y no lo dudes: nos encontraremos!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Tot açò és el que hem tramat aquestos mesos de silenci...