Companyes i companys, l'assemblea del Pou de Beca ha decidit que al TTIP... miau!!!


De vegades venen gelades…
Una altra vegada ZOO em dona  peu, què hem de fer?, obsessions cadascú s´agafa les que vol i a mi no em ve res millor al cap últimament.  Per “gelades” no em referís  a l´airet que ja fa fora, ja no fa temps de màniga curta, se sent algun “Xit” de tord (Turdus philomelus) i això vol dir: fresca. Les gelades són més a l´espina, del rabet fins a la base del coll, les que et transmeten certes mirades i també certs menyspreus. Arribe un moment en que, per desgràcia, cal plantar-se i dir prou, ja està bé, que no seré perfecte ni vull ser-ho, però per favor mirat a l´espill , amics, ex-amics, companys, ex-companys per favor mireu-se: com et guanyes la vida, com gastes el teu temps? Com t´atreveixes a jutjar???...
Un dia llarg el de hui, ha començat ben prompte, poc més de les vuit eren quan un amic ha vingut a portar-nos mel, de timó i de taronger, és la seva forma d´agraïr-nos tindre les caixes a un bancal erm d´ametllers, als ”Macos” per ser concrets, hem recordat junts al seu cunyat, que ens va deixar fa menys de mig any. Una persona molt estimable, bona gent que ja no tenim amb nosaltres. Després Rosa, una dona de Les Useres ens ha portat cebes, (cebots més bé) i caragols, hem discutit una miqueta del preu i ara després d´haver-los enganyat, em sembla que tenie ella raó, ho arreglarem, bons caragols de carxofar!!.
Poc més,... abans de marxar, volteta pels animals, llistes de compra, telefonada al mercat (on la nostra delegació més fidel ens guarda sempre el millor peix , més li val pel futur dels seus nets…) i camí cap a la Plana (Baixa) Hem fet cap a la seu de l´ UNED, anàvem a escoltar a una referent del moviment altermundiste (així és deia abans).  Susan George segueix engrescada contra els Transgènics i el TTIP, els transgènics, com sabem, son organismes modificats genèticament, plantes majoritàriament,  contaminades amb gens d´altres espècies (de plantes o animals) que li poden conferir característiques especials (almenys diferents de les que té per natura). Hi ha un gran debat a tot el món (excepte a Castelló, que estrany!), sobre la conveniència del seu ús i de la propietat de les llavors i les patents, el problema no està només en la manca de seguretat que aquestos elements poden representar si no també, en la incidència que pot tindre el seu ús en la sobirania i l´autonomia dels pobles del món per la polinització (amb la possible pèrdua de biodiversitat) i pels usos dels pesticides i plaguicides d´una u altra empresa que comporten aquestes sembres. 
I el TTIP què és? Uff,... és un tractat que fa un parell d´anys que estan negociant els lobbies empresarials nord-americans i europeus amb els governs de la comissió Europea per tal de crear un espai de lliure comerç entre els EEUU (Estats Units) i la UE (Unió Europea). I que canviaria aixó respecte al que tenim ara? Bàsicament pel que estem sabent (pel poc que ens deixen saber des de les institucions) s´impulsa un liberalisme total, és a dir: S´ha de crear un escenari on les empreses de les zones signants (EEUU i la UE) puguen participar totes en igualtat de condicions per desenvolupar les seves activitats, no pareix tan dolent, no? El problema ve ara: les condicions de partida és que no hi ha condicions. Si s´han d´equiparar els escenaris s´equipararan amb les condicions que tenen les empreses als Estats Units, on no són els interessos privats qui han de demostrar la inoqüitat de les seves accions sinò els Estats, els que han de justificar els problemes que deriven de certes actuacions o productes. Estem ,probablement  també, al moment final del sindicalisme que hem conegut, de l´estat del benestar (els serveis públics hauran de competir amb empreses privades). Màniga ampla en matèria ambiental (fracking inclòs). Conquesta total de les grans empreses d´alimentació front les xicotetes que no podran competir. I el millor (pitjor) és com està previst fer-ho: uns tribunals i uns àrbitres vigilaran per a que les condicions dels països no canvien, per a que les empreses mai siguen retallades en les seves voluntats amb una figura molt ambigua i abstracta a la que Susan George ha anomenat “Expropiació parcial” un exemple: Una empresa dedicada a l´extracció d´hidrocarburs fòssils posa els seus ulls en Castelló, en les Columbretes, i fa un projecte per a extraure Gas Pissarra, la Conselleria per tal de protegir els seu espai protegit (valgue redundar) posa unes restriccions i no ho permet. Ok, no passa res, l´empresa denuncia a la Conselleria perquè li està negant el possible benefici que anave a tindre amb dita explotació. Locura absoluta. I no parlem dels transgènics, de la salut (on pararia la seguritat social?) el control d´internet… tot, mirem on mirem, ens canviarien totes les regles del joc , seriem una mica més xicotets i més indefens, perque, què som nosaltres front qualsevol gran empresa??
Les gelades que deie… açò és un bucle, no fa tant que intentàvem explicar que ere la OMC (Organització Mundial del Comerç), L´FMI (de l´amic Rato), el BM (Banc Mondial), i els seus ajustos estructurals. No fa tant , 15, 16 anys i després de tot el que ha passat és possible que tornem a estar en este punt??? Hi ha que veure que mal ho estem fent la gent que ens oposàvem a aquestes institucions i a la forma d´exigir polítiques que tenien, estem al mateix lloc, més vells, menys joves almenys i sobre tot més sols, més “resabiats” i amb les il.lusions més estorades.  Mentrestant els polítics a la seva, que està clar que no és la nostra, reservant-se bons llocs a Consells d´Administració.
Tot açò m´ha vingut al cap mentre estave fent el codonyat, almívar de pomes, enganyant caragols i coent l´Olla. La meva (nostra) forma de fer front al TTIP, mantenint equilibris impossibles, tragant lleus i escopint bilis, fent casa i fent poble.  Mentrestant pensave en què poca diferència hi ha entre el que feia ma mare i el que faig jo a la cuina, en canvi , com de diferents són les coses que fem fora: nosaltres, jo i la meva família, també volem seguir vivint al Mas i del Mas però hem vist que no ens volen deixar, potser als nostres pares tampoc però ells venien escaldats de darrere i un canvi d´aires no els pareixia tan roïn, nosaltres hem vist el món i ens agrada, sí, i volem que els nostres fills el coneguen i s’el lluiten però que ho puguen fer des de sa casa, des de les seves arrels, sabent què mengen els pollastres, què és el raïm de pastor, el matapoll, i si fa falta, que sàpiguen que poden fer amb el baladre. Això és la Sobirania Alimentaria a la nostra casa, aixó i que el camp pugue estar viu, no ser un parc temàtic o un parking de jubilats.
Després si un dia volem, doncs volarem però per què voldrem no per què ens han empentat cap a una mar de formigó on pegar cabotades i fer mala sang en qualsevol embotellament. No, nosaltres no som d´eixe món (ni del concret ni del metafísic)... i tenim molt de codonyat per fer encara!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tot açò és el que hem tramat aquestos mesos de silenci...

Menús empresa i altres celebracions Novembre - Desembre 2017

NOU HORARI DEL RESTAURANT