Companyes i companys, l'assemblea del Pou de Beca ha decidit que al TTIP... miau!!!
De vegades venen gelades…
Una altra vegada ZOO em dona peu, què hem de fer?, obsessions cadascú
s´agafa les que vol i a mi no em ve res millor al cap últimament. Per “gelades” no em referís a l´airet que ja fa fora, ja no fa temps de
màniga curta, se sent algun “Xit” de tord (Turdus
philomelus) i això vol dir: fresca. Les gelades són més a l´espina, del
rabet fins a la base del coll, les que et transmeten certes mirades i també
certs menyspreus. Arribe un moment en que, per desgràcia, cal plantar-se i dir
prou, ja està bé, que no seré perfecte ni vull ser-ho, però per favor mirat a
l´espill , amics, ex-amics, companys, ex-companys per favor mireu-se: com et
guanyes la vida, com gastes el teu temps? Com t´atreveixes a jutjar???...
Un dia llarg el de hui, ha
començat ben prompte, poc més de les vuit eren quan un amic ha vingut a
portar-nos mel, de timó i de taronger, és la seva forma d´agraïr-nos tindre les
caixes a un bancal erm d´ametllers, als ”Macos” per ser concrets, hem recordat
junts al seu cunyat, que ens va deixar fa menys de mig any. Una persona molt
estimable, bona gent que ja no tenim amb nosaltres. Després Rosa, una dona de
Les Useres ens ha portat cebes, (cebots més bé) i caragols, hem discutit una
miqueta del preu i ara després d´haver-los enganyat, em sembla que tenie ella
raó, ho arreglarem, bons caragols de carxofar!!.
Poc més,... abans de
marxar, volteta pels animals, llistes de compra, telefonada al mercat (on la
nostra delegació més fidel ens guarda sempre el millor peix , més li val pel
futur dels seus nets…) i camí cap a la Plana (Baixa) Hem fet cap a la seu de l´
UNED, anàvem a escoltar a una referent del moviment altermundiste (així és deia
abans). Susan George segueix engrescada
contra els Transgènics i el TTIP, els transgènics, com sabem, son organismes
modificats genèticament, plantes majoritàriament, contaminades amb gens d´altres espècies (de
plantes o animals) que li poden conferir característiques especials (almenys
diferents de les que té per natura). Hi ha un gran debat a tot el món (excepte
a Castelló, que estrany!), sobre la conveniència del seu ús i de la propietat
de les llavors i les patents, el problema no està només en la manca de
seguretat que aquestos elements poden representar si no també, en la incidència
que pot tindre el seu ús en la sobirania i l´autonomia dels pobles del món per
la polinització (amb la possible pèrdua de biodiversitat) i pels usos dels
pesticides i plaguicides d´una u altra empresa que comporten aquestes
sembres.
I el TTIP què és? Uff,...
és un tractat que fa un parell d´anys que estan negociant els lobbies
empresarials nord-americans i europeus amb els governs de la comissió Europea
per tal de crear un espai de lliure comerç entre els EEUU (Estats Units) i la
UE (Unió Europea). I que canviaria aixó respecte al que tenim ara? Bàsicament
pel que estem sabent (pel poc que ens deixen saber des de les institucions) s´impulsa
un liberalisme total, és a dir: S´ha de crear un escenari on les empreses de
les zones signants (EEUU i la UE) puguen participar totes en igualtat de
condicions per desenvolupar les seves activitats, no pareix tan dolent, no? El
problema ve ara: les condicions de partida és que no hi ha condicions. Si s´han
d´equiparar els escenaris s´equipararan amb les condicions que tenen les
empreses als Estats Units, on no són els interessos privats qui han de
demostrar la inoqüitat de les seves accions sinò els Estats, els que han de
justificar els problemes que deriven de certes actuacions o productes. Estem ,probablement
també, al moment final del sindicalisme
que hem conegut, de l´estat del benestar (els serveis públics hauran de
competir amb empreses privades). Màniga ampla en matèria ambiental (fracking
inclòs). Conquesta total de les grans empreses d´alimentació front les
xicotetes que no podran competir. I el millor (pitjor) és com està previst
fer-ho: uns tribunals i uns àrbitres vigilaran per a que les condicions dels
països no canvien, per a que les empreses mai siguen retallades en les seves
voluntats amb una figura molt ambigua i abstracta a la que Susan George ha
anomenat “Expropiació parcial” un exemple: Una empresa dedicada a l´extracció
d´hidrocarburs fòssils posa els seus ulls en Castelló, en les Columbretes, i fa
un projecte per a extraure Gas Pissarra, la Conselleria per tal de protegir els
seu espai protegit (valgue redundar) posa unes restriccions i no ho permet. Ok,
no passa res, l´empresa denuncia a la Conselleria perquè li està negant el possible
benefici que anave a tindre amb dita explotació. Locura absoluta. I no parlem
dels transgènics, de la salut (on pararia la seguritat social?) el control
d´internet… tot, mirem on mirem, ens canviarien totes les regles del joc ,
seriem una mica més xicotets i més indefens, perque, què som nosaltres front
qualsevol gran empresa??
Les gelades que deie… açò
és un bucle, no fa tant que intentàvem explicar que ere la OMC (Organització
Mundial del Comerç), L´FMI (de l´amic Rato), el BM (Banc Mondial), i els seus
ajustos estructurals. No fa tant , 15, 16 anys i després de tot el que ha
passat és possible que tornem a estar en este punt??? Hi ha que veure que mal
ho estem fent la gent que ens oposàvem a aquestes institucions i a la forma
d´exigir polítiques que tenien, estem al mateix lloc, més vells, menys joves
almenys i sobre tot més sols, més “resabiats” i amb les il.lusions més
estorades. Mentrestant els polítics a la
seva, que està clar que no és la nostra, reservant-se bons llocs a Consells
d´Administració.
Tot açò m´ha vingut al cap
mentre estave fent el codonyat, almívar de pomes, enganyant caragols i coent
l´Olla. La meva (nostra) forma de fer front al TTIP, mantenint equilibris
impossibles, tragant lleus i escopint bilis, fent casa i fent poble. Mentrestant pensave en què poca diferència hi
ha entre el que feia ma mare i el que faig jo a la cuina, en canvi , com de
diferents són les coses que fem fora: nosaltres, jo i la meva família, també volem
seguir vivint al Mas i del Mas però hem vist que no ens volen deixar, potser
als nostres pares tampoc però ells venien escaldats de darrere i un canvi
d´aires no els pareixia tan roïn, nosaltres hem vist el món i ens agrada, sí, i
volem que els nostres fills el coneguen i s’el lluiten però que ho puguen fer
des de sa casa, des de les seves arrels, sabent què mengen els pollastres, què
és el raïm de pastor, el matapoll, i si fa falta, que sàpiguen que poden fer
amb el baladre. Això és la Sobirania Alimentaria a la nostra casa, aixó i que
el camp pugue estar viu, no ser un parc temàtic o un parking de jubilats.
Després si un dia volem,
doncs volarem però per què voldrem no per què ens han empentat cap a una mar de
formigó on pegar cabotades i fer mala sang en qualsevol embotellament. No, nosaltres
no som d´eixe món (ni del concret ni del metafísic)... i tenim molt de codonyat
per fer encara!!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada