El que som i el que fem per canviar el que som...

2015, quan començava l´any tenie una cosa clara, una cosa clara que ,paradoxalment, no era més que un dubte: Sabia com començava l´any però no tenia ni idea de com anava a acabar. Algunes coses han canviat, i prou, d´altres no tant però les marors internes segueixen pujant i baixant i en algun moment és veuran les conseqüències. Una de les meves intencions era explorar la meva relació amb l´escriptura i amb la reflexió, sent que necessite ,de quant en quant, parar-me, escriure el que em va passant i notar que sent quan ho llig, de vegades pareix que les situacions no passen fins que no les veig escrites, és com una necessitat de corroboració o contrast que només puc percebre al veure-la escrita, serà un complex d´inexistència?? o de irrealitat?? Bo, doncs aixó, que vull posar en marxa una part més íntima o més irracional del blog, veig que el llig molt poca gent així que la llibertat la tinc tota.
Aquesta setmana no és una setmana qualsevol, va morir Günter Grass (eixe escriptor de la part de la familia amb la que no te parles, el coneixes de sempre però mai has establert una conversació ) i l´avi que mai vaig tindre (quasi) i amb el que he tingut totes les converses imaginables Eduardo Galeano, és curiós però només em sap mal la seva mort per la seva companya Elena , ell ha viscut molt i ja ens ha donat molt, en els últims llibres no l´he sentit tan a dins i crec que s´haurà mort tranquil, ell coneixia Eleggua .Llarga vida al seu record i als seus llibres, gràcies Eduardo per tu, per Marcos, per Gioconda Belli, per Garcia Marquez, Onetti, fins i tot Cortàzar, sense tu ells mai haurien arribat a la meva vida i sense ells  jo mai hauria arrivat a coneixer-me, gràcies, de tot cor.
La "putada" és que em vaig assabentar de la teva mort el dia que jo naixia, fa 37 anys si però el mateix dia, el mateix dia també que allà per l´any 1931 es proclamava la segona República, si si està clar, qui té fam somnia rotllos però una mica de casualitat si que és no????  Aquestos que pengen dalt són els meus regals d´aniversari, els dos relacionats en tu (com quasi tot el que me passa en la vida, aixó faltaria que no me posare els referents que vullguera...) Una enciclopedia escrita per una "xiqueta" de 25 anys per a contar-li -la a Pau i a Dídac (el dia que em vullguen escoltar) per a que aprenguen a somniar i a imaginar (no per fugir sino per entendre que el món pot ser un altre) i un cómic del meu estimat Fermín Muguruza, la tendresa que me desperta eixe home no sé d´on ve pèrque la primera frase en la que us lligue (Eduardo i Fermin) de tendra té poc:" El torturador és un funcionario, el político és un funcionarrio, el policia és un funcionario, burocràtas armados que pierden su empleo si no hacen bien lo que se les encomienda, no son nada más que funcionarios no les regalemos esa grandeza"...(no és així exactament però el sentit si)  Ai ara si que me´n ve una de tendra, i no és exactament amb Fermín amb qui et lliga, és amb Joxe Ripiau, el grup dels germans de Fermín i deie:
Avanzo un paso y ella retrocede un paso, avanzo siete pasos y ella va siete pasos más atrás, por mucho que yo camine nunca la alcanzaré, para qué sirve la Utopía??? para eso sirve: para caminar (tampoc és així exactament però l´he feta un poc meva, com a Eduardo, com a Fermín.. plegue de moment bàrtuls que es tard i encara volia cavilar com acabar un plat per al menú amb un ouet i pésols, quan el tinga clar li faig una foto ... .bon viatge company, t´estime.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Tot açò és el que hem tramat aquestos mesos de silenci...

Menús empresa i altres celebracions Novembre - Desembre 2017

NOU HORARI DEL RESTAURANT