Menú de Tardor II. Ja va abellint...
Ja va abellint encendre el foc. Castanyes per ací no en
tenim, encara que ho paregue, però carabasses i moniatos sí, molts…
El Maestrat, en el nostre cas potser més: El Maestrazgo,
és la pàtria bucòlica, el lloc on fugiríem cada vegada que venen mal donades.
No és que per allà dalt les donen sempre bones però els grocs i ocres d’aquesta
època als seus boscos ho poden tot: un escabetx de Miravete per als conills que
ja no sentiran cap tir més.
I ara ”haurie de ploure”, si, ja sé: “caldria que” però
no passa un dia d´”aire”, (vent per a la resta de mortals), sense que un
masover acuse: “Ploure hauria de fer!!!!” i si ploguere, a la vora el foc, no
hi ha cap peix com la sardina de bota i si a més a més la guarneix una pebrera…
El “rabo” és més mal d´entendre… de Córdoba va vindre la
recepta amb la “Mari” i amb la seva risa va ser impossible d´oblidar, menuda
és!! Bé, quasi “Menuda”… Fins al rabo tot és bou, i fins al 21 de Desembre no
arriba l´hivern així que encara no es pot tindre fred, però si a algú se li
ocurreix, el ravioli i la seva salseta amb macabeu el calfaran...
Bon profit!
Si algú vol escriure un comentari, vos agraïrem les vostres aportacions al nostre blog, tan positives com millorables. Gràcies!
ResponElimina